El meu granet d'arena

Diada del voluntariat de Projecte home.

andreusoller | 27 Abril, 2008 23:24

Avui de cap vespre he tingut el plaer de participar en la diada que ha ofert el Projecte home als seus voluntaris, s’ha celebrat a Ses Sitjoles en el casal terapèutic Tradicional de Campos.

Durant la jornada s'ha preparat una paella per 300 persones i un variat i abundant sortit de pastissos , els usuaris de projecte de (pisos) i (horabaixa) s’han encarregat de tenir-ho tot ben muntat per tal d'oferir-los una bona rebuda, i que no els faltés de res, també han preparat una seria de frases d'agraïment per tota la feina que desenvolupen aquests abnegats voluntaris.

La jornada ha comptat amb una entrega de diplomes a voluntaris que duen col•laborant amb projecte des de fa més de 10 anys(i de fet n’hi ha hagut de fa més de 20) els quals han dedicat unes paraules de les seves experiències durant aquests anys, la qual cosa ens ha commogut moltíssim, ja que en aquests temps que corren, on la majoria de persones no mouen un dit sense esperar cap benefici a canvi , l'altruisme està en decadència, però el que encara queda és mes fort que mai.

Desprès un dels usuaris de projecte ha dedicat en nom de tots unes paraules als voluntaris que deien el següent:

"Quan una persona té que entrar a projecte home degut a les drogues , en general estan desfets com a persones , no valoren la vida i la família, estan dins una roda infernal de la qual no es pot sortir sense ajuda, un addicte a les drogues porta una motxilla a l'esquena que l'asfixia pesa moltíssim, està carregada d'odis , frustracions, orgull, i imatge, durant el procés els terapeutes ens ensenyen a anar buidant aquesta motxilla i en el temps fer-la desaparèixer, emperò el camí és llarg i aquí és on entren els voluntaris, és tant gran la seva entrega que és fan seva part d'aquest pes, assumeixen responsabilitats que ens pertocaria a nosaltres i per ajudar-nos ens sacrifiquen el seu temps, dediquen hores a persones que no coneixen (ja que no tothom hi té família) des del qui agafa el telèfon , el qui participa dels grups de teràpia(caps de grup) al qui porta menjar o el que acompanya a fer qualque activitat a un usuari fins els qui escolten i aconsellen als pares(que també participen del canvi personal del procés) tots ells s’impliquen de tal forma que es fa impagable la seva feina, per això entre llàgrimes de tots els assistents dóna les gracies de tot cor per la seva valentia ,comprensió i entrega a canvi d'una rialla ".

Per això el PROJECTE HOME representa la vida a totes les persones que acudeixen al seu centre, des del director el senyor Tomeu Català , passant pels terapeutes fins els voluntaris, tots juguen un paper importantissim per a la recuperació d’una persona i tots units com una família ben avinguda sempre davant el temporal que és la droga i que cada vegada s’agreuja mes, ells li fan front.

Per això jo també els hi vull donar les gracies i encoratjar-los a què segueixin fent aquesta labor tant important , que el preu d’una vida, una de sola, és incalculable.

General | Següent | Anterior | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

Comentaris

 

quina llàstima

Margarita | 28/04/2008, 17:37

Es veritat que la funsió del voluntariat no te preu, les persones que ho fan son abmirables, molt be

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb